SANITAT AMBIENTAL/SANIDAD AMBIENTAL

sanidad_ambiental

Control de legionel·losi/Control de legionelosis

QUÈ ÉS?

La legionel·losi és una malaltia bacteriana d’origen ambiental, provocada per el gènere bacterià anomenat Legionel·la. Estes bacteris són capaços de sobreviure en un ampli interval de condicions fisicoquímiques, multiplicant-se entre 20 ºC i 45 ºC, creixent de forma òptima entre 35ºC i 37ºC i destruint-se a 70 ºCEn la majoria de casos, esta infecció està provocada per l’espècie coneguda com Legionella pneumphila.

La legionel·la sol presentar dos formes clíniques diferenciades:

1) Infecció pulmonar o “Enfermetat del Legionari”, caracteritzada per una pneumònia amb febra elevada.

2) Forma no pneumònica o “Febra de Pontiac”, manifestada com un síndrom febril agut i de pronòstic lleu.

HÀBITAT I COLONITZACIÓ

El seu nínxol ecològic natural són les aigües superficials com a llacs, rius o estanys. Des d’aquests reservoris naturals el bacteri pot colonitzar els sistemes d’abastiment de les ciutats i, a través de la xarxa de distribució d’aigua, s’incorpora als sistemes de aigua sanitària (freda o calenta) o altres sistemes que requereixen aigua per al seu funcionament, com les torres de refrigeració. Si estes istal·lacions estan mal disenyades o no tenen un adequat manteniment, és probable que sorgisquen estancaments d’aigua i acumulació de susbtàncies que faciliten l’aparició del bacteri, com a fangs, matèria orgànica i/o de corrosió i amebes. Així, es forma una biocapa que, junt a una temperatura óptima, afavoreix la multiplicació de legionel·la fins a arribar a concentracions altament perjudicials per a l’ésser humà.

ÀMBITS D’INFECCIÓ

La infecció per legionel·la pot desenvolupar-se en dos àmbits: el comunitari i l’hospitalari. En ambdós casos, la infecció pot estar associada a diversos tipus d’instal·lacions, equips i edificis. Pot presentar-se en forma de brots i en casos aïllats o esporàdics.

Si en una instal·lació hi ha un mecanisme productor d’aerosols, el bacteri pot dispersar-se a través de l’aire. Les gotes d’aigua que contenen el bacteri poden romandre suspeses en l’aire i penetrar per inhalació en l’aparell respiratori.

MESURES PREVENTIVES

Les mesures preventives es basaran en l’aplicació de dos principis fonamentals:

1- Eliminació o reducció de zones brutes per mitjà d’un bon disseny i manteniment de les instal·lacions. 2- Destrucció i prevenció de les condicions que afavorixen la supervivència i multiplicació de legionella, per mitjà del control de la temperatura de l’aigua i la desinfecció contínua de la mateixa.


¿QUÉ ES?

La legionelosis es una enfermedad bacteriana de origen ambiental, provocada por el género bacteriano llamado legionella. Estas bacterias son capaces de sobrevivir en un amplio intervalo de condiciones físico-químicas, multiplicándose entre 20 ºC y 45 ºC, creciendo óptimamente entre 35ºC y 37ºC y destruyéndose a 70 ºC. En la mayoría de casos, esta infección está provocada por la especie llamada Legionella pneumophila.

La legionella suele presentar dos formas clínicas diferenciadas:

1) Infección pulmonar o “Enfermedad del Legionario”, caracterizada por neumonía con fiebre alta

2) Forma no neumónica o “Fiebre de Pontiac”, manifestada como un síndrome febril agudo y de pronóstico leve.

 HÁBITAT Y COLONIZACIÓN

Su nicho ecológico natural son las aguas superficiales, como lagos, ríos o estanques. Desde estos reservorios naturales la bacteria puede colonizar los sistemas de abastecimiento de las ciudades y, a través de la red de distribución de agua, se incorpora a los sistemas de agua sanitaria (fría o caliente) u otros sistemas que requieren agua para su funcionamiento, como las torres de refrigeración. Si estas instalaciones están mal diseñadas o no tienen un adecuado mantenimiento, es probable que surjan estancamientos de agua y acumulació de sustancias que faciliten la aparición de la bacteria, como lodos, materia orgánica y/o de corrosión y amebas. Así, se forma una biocapa que, junto a una temperatura óptima, favorece la multiplicación de legionella hasta llegar a concentraciones altamente perjudiciales para el ser humano.

 ÁMBITOS DE INFECCIÓN

La infección por legionella puede desarrollarse en dos ámbitos: el comunitario y el hospitalario. En ambos casos, la infección puede estar asociada a varios tipos de instalaciones, equipos y edificios. Puede presentarse en forma de brotes y en casos aislados o esporádicos.

Si en una instalación existe un mecanismo productor de aerosoles, la bacteria puede dispersarse a través del aire. Las gotas de agua que contienen la bacteria pueden permanecer suspendidas en el aire y penetrar por inhalación en el aparato respiratorio.

 MEDIDAS PREVENTIVAS

Las medidas preventivas se basarán en la aplicación de dos principios fundamentales:

1- Eliminación o reducción de zonas sucias mediante un buen diseño y mantenimiento de las instalaciones.

2- Destrucción y prevención de las condiciones que favorecen la supervivencia y multiplicación de legionella, mediante el control de la temperatura del agua y la desinfección continua de la misma.

 

Resumen legionelosis

Informe UNE: “Guía legionela”

Normativa/Normativa

Reial Decret 865/2003, de 4 de julio, pel qual que s’establixen els criteris hgiènic-sanitaris per a la prevenció i control de legionel·losi.

Reial Decret 140/2003, del 7 de febrer, pel qual s’establixen els criteris sanitaris de la qualitat de l’aigua de consum humà.


Real Decreto 865/2003, de 4 de julio, por el que se establecen los criterios higiénico-sanitarios para la prevención y control de la legionelosis.

Real Decreto 140/2003, de 7 de febrero, por el que se establecen los criterios sanitarios de la calidad del agua de consumo humano.

Prevenció de la proliferació de mosquits/ Prevención de la proliferación de mosquitos

PREVENCIÓ DE LA PROLIFERACIÓ DE MOSQUITS/PREVENCIÓN DE PROLIFERACIÓN DE MOSQUITOS

Prevención mosquitos