Història d'Alfafar

AL4

Alfafar va ser al seu dia una alqueria musulmana. El nom procedeix de l'àrab “L'Hofra” que significa lloc Hodo, de clots o fosses. Aquestes fosses s'han trobat en temps bastant recents en el procés de realització de diverses obres en el centre del poble. En una cantonada de la plaça del País Valencià van aparèixer galeries a una profunditat de quatre a cinc metres; en elles es van trobar diversos trossos de ceràmica que es creu que daten dels segles IX o X

El nom de l'Hofra va ser convertint-, successivament per corrupció i ús de la paraula, en Alfolfar, Alfofar i en l'actual Alfafar. Al “Llibre del Repartiment” Jaume I, hi ha constància de donacions al juny de 1238 -abans de la Conquesta de València que es va realitzar a l'octubre- de cases i terres, a gents de les seves hosts a “Alqueriam d'Alfofar”. Al gener de 1347 el rei Pere IV el Cerimoniós dona totes les terres al senyor Pedro Boil, cavaller principal d'aquest Regne, de totes les terres, convertint-lo en Senyoriu al seu favor el catorze de febrer de 1363, i la seva família el va exercir fins a la desaparició dels Senyorius en 1812. Encara que resten poques edificacions antigues, se suposa que per aquest poble discorria la Via Augusta, i que va existir un nucli de població molt antic dedicat a l'agricultura i la pesca, causa de la proximitat del lloc amb el llac de l'Albufera.

boton_web

Historia_basica